DAPPER DAN Nº33
Preu normalRecollida no disponible actualment
El llenguatge és una eina insubstituïble per comprendre i documentar les nostres vides.
Escrit, parlat i visual, el llenguatge és el mirall de qui som. Reflecteix les nostres històries, narra les nostres experiències i traça la nostra existència més enllà d'un cicle condemnat a acabar des del mateix moment en què comença.
La vida quotidiana —irregular, sense estructura i ordinària en el sentit més extraordinari— comparteix les mateixes característiques que la prosa. Les paraules dramatitzades de la dramatúrgia poden descriure la nostra relació amb la humanitat. I després hi ha la poesia. La poesia amaga encanteris i simbolisme entre les seves estrofes, i descriu rítmicament les respostes emocionals a les nostres experiències. Embruixa amb els seus sons i captiva amb la seva ambigüitat.
Aquestes són les paraules que ens guien al número 33 de la revista Dapper Dan, en què Angelo Flaccavento experimenta amb el llenguatge i el poeta Peter Thickett parla de la supervivència en una distopia plena de jocs de paraules. Mentrestant, Saskia de Brauw, Sabato De Sarno i Josh Hickey escriuen cartes d'amor que tenen alguna cosa a declarar.
Els coreògrafs i intèrprets Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi conversen sobre com transformar els components bàsics de la comunicació pot resultar inquietant, i el fotògraf Roe Etheridge explora la pregunta retòrica que hi ha darrere de la seva darrera exposició.
L'artista Bilal Hamdad parla d'entrar en diàleg directe amb la història de l'art, el fotògraf de moda Bill Georgoussis demostra la importància de l'edició, i l'escriptor Vincenzo Latronico comparteix les seves reflexions sobre l'escriptura del seu darrer llibre, Perfection.
També visitem les editorials independents Void i Outer Space Press i repassem el llegat LGB de la revista AMFI. Finalment, xerrem amb els joves dissenyadors Jacek Gleba, Charlie Constantinou i William Palmer sobre la recerca d'un nou llenguatge a l'altura dels temps que vivim.
Perquè l'originalitat és vital. La individualitat, encara més. I la subversió és essencial.
